La Sala Municipal d’exposicions d’Igualada acull des del passat dia 3 de març i fins el 21 un recull d’obres realitzades entre el 2003 i el 2009. S’hi poden veure dues sèries en gran format d’escanejats d’objectes quotidians que ens fan percebre la realitat des d’altres punts de vista (Mínima i Cronologies), un gronxador interactiu que converteix l’entorn en un espai molt més orgànic i natural (Gronxa01), una obra que interactua amb la veu (Salt Quàntic) o el premi Ciutat d’Igualada d’Art Digital Babel Quàntic.
Aquesta última es pot contemplar tant a l’interior de la Sala com a l’exterior ja que, excepcionalment, s’ha transformat la pantalla d’anuncis i informació al ciutadà de l’aparador en una projecció de l’obra que atreu les mirades encuriosides dels vianants.
Reflexions sobre la percepció de la realitat en l’era digital (Cartizara) o les noves societats multiculturals, sempre reivindicant un ús de les tecnologies que no oblidi la mesura humana.
Activitats al voltant de l’exposició inclouran una visita guiada als alumnes de l’escola d’art Gaspar Camps de la ciutat.
Un Comentari
Tot i que semblava un exposició diguem que bonica des de fora, aparador de certa modernitat i gust, es tracta d’una despesa injustificada de calers públics per una finalitat tan snob i poc coherent. Com es gosa en els temps que estem passant d’austeritat organitzar aquesta mena d’exposicions que no tenen res de cultural? hem aprés algo de posar un gronaxador davant d’un projector? O de què ens repeteixin altre cop que les coses simples (un vegetal, una fruita..) retratades d’aprop queden més maques??? I així uns quants exemples més… Només se’n salva el fet que alguna de les obres ha tingut la sort d’estar realitzada al municipi de Salt, ciutat en boca de tots i d’actualitat.
De la resta… encara espero trobar-ne l’aportació cultural