El proper 5 de març a les 19h de la tarda inaugurem! En motiu del premi Jaume Graells d’Art Digital 2009 la Sala Municipal d’exposicions d’Igualada mostrarà fins el dia 21 un recull d’obres realitzades entre el 2003 i el 2009. Si voleu més informació aquí trobareu el dossier complet.
La tercera edició d’aquest festival està dedicada a Pedro Casariego Córdoba i arrenca el dia 23 de gener. Fins el dia 26 es podran veure les creacions d’un gran nombre d’artistes procedents de diferents àmbits culturals i geogràfics. El festival de participació ciutadana està “dedicat a donar a conèixer fets culturals lliures dels condicionaments estipulats per la indústria i la societat.”
The Flash Player and a browser with Javascript support are needed..
Inspirats en l’obra del “poeta raro” trobareu obres d’artistes i participants activistes de diferents disciplines. Des de mags a músics, performers, poetes, acròbates…que ompliran diferents espais de la ciutat.
Col·laborem amb el projecte amb una ambientació lumínica a mode de poesia visual al Centre Cultural la Mercè. Un petit homenatge a aquest “hombre delgado que no flaqueará jamás“.
sólo existe el artista interior, sólo se puede ser artista secreto, la comunión todo lo mancha. ¡Estábamos canonizando a los más débiles, nombrábamos doctores a los incapaces…!
¡El artista debe crear dentro de sí mismo!
Si un Médico tomara la temperatura a los que creen ser hombres, diría que todos ellos albergan vana y terrible fiebre de homenajes y adulaciones.
Inventemos un termómetro de audacia; convirtámonos en hombres, aunque sea para desaparecer: os propongo entonar conmigo, sin mí y en silencio, el primer y último canto, el canto de la digna y mortal soberbia.
imatge: detall d’una boca d’una impressió en alta resolució
Babel Quàntic ha obtingut el primer premi en el XIV certàmen d’Art Digital Ciutat d’Igualada.
imatge: la peça genera infinits retrats que són la combinació de rostres reals. Aquest són alguns dels resultats al llarg del procés de canvi constant.
El diumenge 29 de novembre’09 es va cel.lebrar l’acte de lliurament de premis al teatre de la ciutat.
Pròximament es farà una exposició d’un recull de peces de la meva obra a la ciutat.
Imatge: Detall d’un dels rostres on es veuen els caràcters de diversos alfabets que conformen el retrat.
En motiu del festival VAD es va presentar a la Mercè el resultat del curs d’escenografia interactiva. S’hi van poder veure els projectes realitzats en el taller proposat per Labfàbrica durant el mes d’octubre.
El taller, impartit per Santi Vilanova del col.lectiu Telenoika, proposava la confecció d’escenografies teatrals hibridant les noves disciplines audiovisuals amb el disseny escenogràfic clàssic. Fent us de tecnologies d’àudio, vídeo, disseny gràfic, il·luminació,sensors, robòtica i interactivitat, sumades al disseny d’escenaris.
Ha resultat ser un curs molt interessant d’on han sorgit moltes idees que esperem que es puguin dur a terme ben aviat.
The interactive Scenography Lab proposes the creation of theatre scenes by mixing new media with classical stage design.
The workshop is oriented to video-makers, musicians, scenographers, engineers or spectacle technicians who are willing to spend some days contributing with their creativity and experience. Some of the resources are based on audio, video, design, robotics, lightning and interactive technologies as well as scene design and the wit of participants.
The main goal is to realize some sketches on a little scale which mix together all these disciplines.
The workshop is divided into 2 weeks of work. One, in a Celrà’s LabFàbrica classroom, and the other one in the Teatre Ateneu of Celrà.
Aquest any tornem a participar al Festival Surpas’09! És “un festival interdisciplinar, amb artistes de procedència i formació diferent i sota el paraigües del copyleft (la lliure creació, distribució i promoció de les obres artístiques) i la inter-culturalitat”.
Del 3 al 5 de setembre s’hi podrà veure una peça de nova creació: Cartizara. Fruit de l’estada a Singapur dels darrers mesos.
L’altre dia, sopant amb una colla d’amics a Singapore vaig xerrar amb una mossa swissa que ens explicaba la seva aventura; un bon dia, aburrida de tanta monotonia, va decidir rescindir el seu contracte fixe i organitzar una gran festa al seu pis dies abans de deixar de llogar-lo. La invitació de la festa era la següent, “he decidit canviar de vida, porteu beguda i molts diners, que venc qualsevol cosa de casa!” I així ho va fer. Dos setmanes més tard, va començar el viatge indefinit direcció a una nova vida. Emocionadissim per la seva història li vam dir, això és molt cartizara!
Cartizara es un terme que neix el dia 25 d’abril del 2009 a Singapore per tal de posar les coses al seu lloc. No hi ha cap garantia, i cap paraula esta fixada, i fins i tot hi ha paraules com cartizara que són noves i que de cop, es poden combinar amb totes les altres paraules per a crear tot un nou món.
La Nanyang Academy of Fine Arts de Singapur (NAFA) oferirà la conferència “mestres de la creativitat de l’art contemporani català”. S’inclou dins el cicle Art Talk Series i neix d’una proposta del projecte SingCat amb qui col.laboro.
Allà es presentarà també l’última obra realitzada: Babel Quàntic.
Labfàbrica, el laboratori de noves tecnologies de Celrà obre les seves portes el 4 de juliol. És un centre de formació, creació i pensament contemporanis centrat sobretot en les noves tecnologies.
La inauguració serà a les 17h i constarà d’una jornada de presentació de creadors amb noves tecnologies de la comarca de Girona. Cartizara formarà part d’aquesta inauguració. Es tracta de la presentació a la comarca d’aquest work in progress iniciat a Singapur el mes de juny.
Cartizara és una obra pictòrica conceptual sobre la creació de significat en l’era digital. Fou realitzada en col·laboració amb Carlos Ruiz Brusain i Gemma Ribonet.
S’hi podran veure també, entre d’altres, les últimes creacions d’Alex Posada, David Sarsanedes o Carlus Camps.
The British theatre company Stan’s Café presents its performance installation Of All the People in All the World…, a visual construction of statistics where rice is used to represent human beings: each grain is a person.
Using 2,000 kg of rice, the company’s actors weigh out and pile up this basic foodstuff to quantify a range of information connected with the seven NOW themes: How many people use solar energy in Barcelona? How many people do voluntary work in Spain? How many doctors are there? And soldiers? The statistics and their superimposition tell stories that can be moving, shocking or amusing, and provoke interactive thought with the audience over the four days that the performance lasts.
Elements from areas as diverse as laboratory research, the social sciences and the strict, detailed work of industrial processes overlap in this piece. As the performance develops, a sculptural landscape of constantly evolving piles of rice is constructed, often as a result of interaction with members of the audience: they are encouraged to take part by sharing their stories, interests or suggestions for new statistics as they gradually perceive, from among the huge piles of rice, the subtle links between the individual and the community, the local and the global, and oneself and everyone else.
Aquest any hi he col.laborat amb les projeccions pel dj “bailet de la fressa”.
S’hi ha pogut veure també una projecció de curtmetratges experimentals de Tronk, una video-instal.lació de Víctor Masferrer o “La Benjaminiana” entre d’altres.
Deambulants, la companyia Gironina de dansa aerea, ens ha encarregat les visuals per a l’espectacle que han preparat per l’expo universal de Zaragoza sobre l’aigua. Hem treballat sobre el tema de l’aigua com a ent orgànic i hem escollit un tractament de la imatge bastant net i sempre aprop. En certs moments hem buscat sincronitzar imatge i moviment amb dispositius midi i en altres moments hem treballat principalment amb l’ambientació de l’espai. L’espectacle s’ha presentat a l’Expo Zaragoza 2008 durant 5 dies de juliol.
Aqui es pot veure el vídeo d’una sel·lecció de moments.
Sorry, not an english version yet. We are working on it, come back later, or leave a comment!
Nicholas Tayler ens encarrega un treball d’optimització del seu projecte artístic The Parallels Almanac per a poder ser exposat virtualment a l’Institut d’Art Contemporani de Londres (ICA).
El projecte realitzat per Nicholas després d’un any de treball recull multiples documents audiovisuals, arxiu sonors, imatges i certa interactivitat. El projecte s’em va presentar amb un pes de 128 mb i s’ha conseguit optimitzar a 6,5 mb, siguent el resultat un pes plausible per a la visita virtual des d’una conexio a internet d’1mb (ADSL).
El treball el podeu veure doncs a la pàgina de l’ICA. És una reflexio sobre la connexió entre la globalització tecnologíca i el misticisme dels humans, centrant-se especialment en el camp de l’aviació i els viatges aeris.
Finalment s’ha presentat al Centre de Cultura la Mercè la peça Higiene Intima amb el muntatge de 960 rotlles de paper higiènic a l’entrada. El muntatge ha estat concebut conjuntament amb en Marc Padrosa, fent un espiral doble d’uns 5 metres de llarg i 2,5 d’ample, arribant a una altura de 2,30m. Aquí en teniu una imatge:
També s’ha modificat l’interior del WC tot creant 3 espais acompanyats de textos de l’Eva Berenguer: la banyera, el mirall i la tassa del WC.
Aqui un parell d’imatges on es pot apreciar el procés de creació amb en Marc i l’Eva:
En una segona etapa s’ha modificat l’escultura del paper per transformar-la en un fluix molt més dinàmic i molt menys higiènic, destrossant el mite de la higene perfecte i asèptica per xocar amb la realitat molt més rica i quotidiana tot i que potser a vegades més desagradable.
Finalment s’ha presentat al Centre de Cultura la Mercè la peça Higiene Intima amb el muntatge de 960 rotlles de paper higiènic a l’entrada. El muntatge ha estat concebut conjuntament amb en Marc Padrosa, fent un espiral doble d’uns 5 metres de llarg i 2,5 d’ample, arribant a una altura de 2,30m. Aqui en teniu una imatge:
També s’ha modificat l’interior del WC tot creant 3 espais acompanyats de textos de l’Eva Berenguer: la banyera, el mirall i la tassa del WC.
Aquí un parell d’imatges on es pot apreciar el procés de creació amb en Marc i l’Eva:
En una segona etapa s’ha modificat l’escultura del paper per transformar-la en un fluix molt més dinàmic i molt menys higiènic, destrossant el mite de la higene perfecte i assèptica per xocar amb la realitat molt més rica i quotidiana tot i que potser a vegades més desagradable.
Una peça de Eva Berenguer i Quelic Berga (en procés de desenvolupament)
Exposició a TransArt, biennal de Joves Artistes de Girona, el pròxim 8 de Setembre de 2007
Proposem una reflexió sobre un dels espais mes importants per l’humanitat; el vàter. Un espai on flueixen moltes emocions, pudor en estat pur, higiene i brutícia… Un espai que junt amb el sexe, la gastronomia i el descans, completen el cercle vital de tothom.
Hem ocupat el vàter del centre cultural la Mercè per tal d’aprofitar un espai d’ús comú i plantejar-ne una visió diferent.
En cada espai (vàter, pica, banyera, porta d’entrada) hem creat propostes per tal de reflexionar entorn el complex món de l’espai intim.
La primera proposta és un túnel de 3 metres de llarg per accedir al lavabo. Es descontextualitza així la funció explicita del lavabo per a iniciar una experiència més estètica. Es tracta d’un túnel higiènic, un espai desinfectat i composat no de rajoles sinó de rotlles de suau paper de báter que ens acompanyen a l’interior de les nostres pròpies emocions. A l’espai de la pica ens enfrontem a diari davant del mirall… Hem sumat al mirall un dispositiu sensible als moviments de l’espectador que detecten la presencia d’aquest i sumen a l’imatge d’un mateix, icones i textures, dibuixos i animacions que poden tenir a veure amb la visió distorsionada que tenim de nosaltres mateixos.
Una simul·lació del mirall interactiu i el seu esquema de funcionament. Utilitzem un mirall d’una sola cara (vidre per l’altre) que ens permet ocultar una pantalla TFT i una webcam. Un ordinador s’encarrega de detectar el perfil i moviment de l’espectador i envia imatges acord amb el que es veu a la webcam. L’imatge resultant és el nostre pròpi reflexe sobreposat a les imatges generades per ordinador.
Amb la col·laboració de Marc Padrosa, Pep Arumi, Lavina Vila, Arianda Alsina
Obra composada per una tele antiga, una càmera oculta, un moble “de la iaia” i un micròfon de peu situat davant del televisor.
L’espectador es troba davant d’una suposada emissió en directe on en la meitat esquerra de la imatge apareix la seva pròpia imatge en directe i a l’altre meitat ens trobem amb un dels polítics de l’actualitat. El polític en lloc de fer el seu discurs, està en estat d’espera, escoltant al possible espectador. Un cairon televisiu ens va recordant que estem en directe i en connexió satèl·lit. Si l’espectador, temptat per l’ideal situació de democràcia directe, intenta fer alguna declaració la imatge queda coberta de milers d’anuncis que bloquegen el possible diàleg. Pocs segons després tornem a l’aparent debat amb les principals autoritats que serà permanentment censurat.
Aquesta peça reflexiona sobre l’aparent llibertat que es considera pròpia de la tan elogiada societat progressista i democràtica, tot fent un modest homenatge a George Orwell.