El proper 5 de març a les 19h de la tarda inaugurem! En motiu del premi Jaume Graells d’Art Digital 2009 la Sala Municipal d’exposicions d’Igualada mostrarà fins el dia 21 un recull d’obres realitzades entre el 2003 i el 2009. Si voleu més informació aquí trobareu el dossier complet.
imatge: detall d’una boca d’una impressió en alta resolució
Babel Quàntic ha obtingut el primer premi en el XIV certàmen d’Art Digital Ciutat d’Igualada.
imatge: la peça genera infinits retrats que són la combinació de rostres reals. Aquest són alguns dels resultats al llarg del procés de canvi constant.
El diumenge 29 de novembre’09 es va cel.lebrar l’acte de lliurament de premis al teatre de la ciutat.
Pròximament es farà una exposició d’un recull de peces de la meva obra a la ciutat.
Imatge: Detall d’un dels rostres on es veuen els caràcters de diversos alfabets que conformen el retrat.
En motiu del festival VAD es va presentar a la Mercè el resultat del curs d’escenografia interactiva. S’hi van poder veure els projectes realitzats en el taller proposat per Labfàbrica durant el mes d’octubre.
El taller, impartit per Santi Vilanova del col.lectiu Telenoika, proposava la confecció d’escenografies teatrals hibridant les noves disciplines audiovisuals amb el disseny escenogràfic clàssic. Fent us de tecnologies d’àudio, vídeo, disseny gràfic, il·luminació,sensors, robòtica i interactivitat, sumades al disseny d’escenaris.
Ha resultat ser un curs molt interessant d’on han sorgit moltes idees que esperem que es puguin dur a terme ben aviat.
The interactive Scenography Lab proposes the creation of theatre scenes by mixing new media with classical stage design.
The workshop is oriented to video-makers, musicians, scenographers, engineers or spectacle technicians who are willing to spend some days contributing with their creativity and experience. Some of the resources are based on audio, video, design, robotics, lightning and interactive technologies as well as scene design and the wit of participants.
The main goal is to realize some sketches on a little scale which mix together all these disciplines.
The workshop is divided into 2 weeks of work. One, in a Celrà’s LabFàbrica classroom, and the other one in the Teatre Ateneu of Celrà.
Aquest any tornem a participar al Festival Surpas’09! És “un festival interdisciplinar, amb artistes de procedència i formació diferent i sota el paraigües del copyleft (la lliure creació, distribució i promoció de les obres artístiques) i la inter-culturalitat”.
Del 3 al 5 de setembre s’hi podrà veure una peça de nova creació: Cartizara. Fruit de l’estada a Singapur dels darrers mesos.
La Nanyang Academy of Fine Arts de Singapur (NAFA) oferirà la conferència “mestres de la creativitat de l’art contemporani català”. S’inclou dins el cicle Art Talk Series i neix d’una proposta del projecte SingCat amb qui col.laboro.
Allà es presentarà també l’última obra realitzada: Babel Quàntic.
Labfàbrica, el laboratori de noves tecnologies de Celrà obre les seves portes el 4 de juliol. És un centre de formació, creació i pensament contemporanis centrat sobretot en les noves tecnologies.
La inauguració serà a les 17h i constarà d’una jornada de presentació de creadors amb noves tecnologies de la comarca de Girona. Cartizara formarà part d’aquesta inauguració. Es tracta de la presentació a la comarca d’aquest work in progress iniciat a Singapur el mes de juny.
Cartizara és una obra pictòrica conceptual sobre la creació de significat en l’era digital. Fou realitzada en col·laboració amb Carlos Ruiz Brusain i Gemma Ribonet.
S’hi podran veure també, entre d’altres, les últimes creacions d’Alex Posada, David Sarsanedes o Carlus Camps.
The British theatre company Stan’s Café presents its performance installation Of All the People in All the World…, a visual construction of statistics where rice is used to represent human beings: each grain is a person.
Using 2,000 kg of rice, the company’s actors weigh out and pile up this basic foodstuff to quantify a range of information connected with the seven NOW themes: How many people use solar energy in Barcelona? How many people do voluntary work in Spain? How many doctors are there? And soldiers? The statistics and their superimposition tell stories that can be moving, shocking or amusing, and provoke interactive thought with the audience over the four days that the performance lasts.
Elements from areas as diverse as laboratory research, the social sciences and the strict, detailed work of industrial processes overlap in this piece. As the performance develops, a sculptural landscape of constantly evolving piles of rice is constructed, often as a result of interaction with members of the audience: they are encouraged to take part by sharing their stories, interests or suggestions for new statistics as they gradually perceive, from among the huge piles of rice, the subtle links between the individual and the community, the local and the global, and oneself and everyone else.
Aquest any hi he col.laborat amb les projeccions pel dj “bailet de la fressa”.
S’hi ha pogut veure també una projecció de curtmetratges experimentals de Tronk, una video-instal.lació de Víctor Masferrer o “La Benjaminiana” entre d’altres.
Finalment s’ha presentat al Centre de Cultura la Mercè la peça Higiene Intima amb el muntatge de 960 rotlles de paper higiènic a l’entrada. El muntatge ha estat concebut conjuntament amb en Marc Padrosa, fent un espiral doble d’uns 5 metres de llarg i 2,5 d’ample, arribant a una altura de 2,30m. Aqui en teniu una imatge:
També s’ha modificat l’interior del WC tot creant 3 espais acompanyats de textos de l’Eva Berenguer: la banyera, el mirall i la tassa del WC.
Aquí un parell d’imatges on es pot apreciar el procés de creació amb en Marc i l’Eva:
En una segona etapa s’ha modificat l’escultura del paper per transformar-la en un fluix molt més dinàmic i molt menys higiènic, destrossant el mite de la higene perfecte i assèptica per xocar amb la realitat molt més rica i quotidiana tot i que potser a vegades més desagradable.
Obra composada per una tele antiga, una càmera oculta, un moble “de la iaia” i un micròfon de peu situat davant del televisor.
L’espectador es troba davant d’una suposada emissió en directe on en la meitat esquerra de la imatge apareix la seva pròpia imatge en directe i a l’altre meitat ens trobem amb un dels polítics de l’actualitat. El polític en lloc de fer el seu discurs, està en estat d’espera, escoltant al possible espectador. Un cairon televisiu ens va recordant que estem en directe i en connexió satèl·lit. Si l’espectador, temptat per l’ideal situació de democràcia directe, intenta fer alguna declaració la imatge queda coberta de milers d’anuncis que bloquegen el possible diàleg. Pocs segons després tornem a l’aparent debat amb les principals autoritats que serà permanentment censurat.
Aquesta peça reflexiona sobre l’aparent llibertat que es considera pròpia de la tan elogiada societat progressista i democràtica, tot fent un modest homenatge a George Orwell.
En aquesta instal·lació us invitem a navegar mitjançant la veu; a cridar, a cantar, a criticar, a celebrar, a xiuxiuejar… Es tracta de fer soroll per modificar les imatges; multiplicitat de rostres de la vila Salt que es sobreposen, es morfejen l’un amb l’altre, es comparen… molts d’ells amb arrels molt diverses originals d’arreu del món.
Salt és una de les viles de Catalunya amb un augment de la població immigrant més espectacular especialment exceptuada en els últims 5 anys. L’objectiu d’aquesta interactivitat és mitjançant la potencia de les mirades i la senzillesa i profunditat dels rostres humans que conformen el paisatge cultural de Salt provocar una reflexió sobre la riquesa i diversitat que ens presenten els nous temps, alhora que invita a l’usuari a utilitzar el crit, la veu i el discurs per a modificar les imatges.
L’espectador recorre l’exposició “Viatge a una guerra: Gorge Orwell a Catalunya i el front d’Aragó”, i a mida que s’apropa al final d’aquest recorregut entreveu un mur de televisors (videowall de 16 pantalles) que dificulten la sortida natural d’aquest.
La imatge emesa en aquest mur tecnològic és un espai amb una fotografia gegant del rostre de George Orwell juntament amb una cita del seu llibre 1984: “Qui controla el passat controla el futur, qui controla el present controla el passat”
Ocasionalment l’espectador veu creuar gent per l’espai citat. Quan l’espectador decideix seguir per abandonar l’exposició s’adona de que entra en l’espai de la fotografia gegant i si es gira veu darrera el mur de televisors que li donen l’espatlla, una càmera de videovigilància que està emetent en directe la seva figura als espectadors que encara no han sortit de la sala.
Inauguració a la Casa de Cultura de Girona, tardor 2003