La tercera edició d’aquest festival està dedicada a Pedro Casariego Córdoba i arrenca el dia 23 de gener. Fins el dia 26 es podran veure les creacions d’un gran nombre d’artistes procedents de diferents àmbits culturals i geogràfics. El festival de participació ciutadana està “dedicat a donar a conèixer fets culturals lliures dels condicionaments estipulats per la indústria i la societat.”
The Flash Player and a browser with Javascript support are needed..
Inspirats en l’obra del “poeta raro” trobareu obres d’artistes i participants activistes de diferents disciplines. Des de mags a músics, performers, poetes, acròbates…que ompliran diferents espais de la ciutat.
Col·laborem amb el projecte amb una ambientació lumínica a mode de poesia visual al Centre Cultural la Mercè. Un petit homenatge a aquest “hombre delgado que no flaqueará jamás“.
sólo existe el artista interior, sólo se puede ser artista secreto, la comunión todo lo mancha. ¡Estábamos canonizando a los más débiles, nombrábamos doctores a los incapaces…!
¡El artista debe crear dentro de sí mismo!
Si un Médico tomara la temperatura a los que creen ser hombres, diría que todos ellos albergan vana y terrible fiebre de homenajes y adulaciones.
Inventemos un termómetro de audacia; convirtámonos en hombres, aunque sea para desaparecer: os propongo entonar conmigo, sin mí y en silencio, el primer y último canto, el canto de la digna y mortal soberbia.
The British theatre company Stan’s Café presents its performance installation Of All the People in All the World…, a visual construction of statistics where rice is used to represent human beings: each grain is a person.
Using 2,000 kg of rice, the company’s actors weigh out and pile up this basic foodstuff to quantify a range of information connected with the seven NOW themes: How many people use solar energy in Barcelona? How many people do voluntary work in Spain? How many doctors are there? And soldiers? The statistics and their superimposition tell stories that can be moving, shocking or amusing, and provoke interactive thought with the audience over the four days that the performance lasts.
Elements from areas as diverse as laboratory research, the social sciences and the strict, detailed work of industrial processes overlap in this piece. As the performance develops, a sculptural landscape of constantly evolving piles of rice is constructed, often as a result of interaction with members of the audience: they are encouraged to take part by sharing their stories, interests or suggestions for new statistics as they gradually perceive, from among the huge piles of rice, the subtle links between the individual and the community, the local and the global, and oneself and everyone else.
Finalment s’ha presentat al Centre de Cultura la Mercè la peça Higiene Intima amb el muntatge de 960 rotlles de paper higiènic a l’entrada. El muntatge ha estat concebut conjuntament amb en Marc Padrosa, fent un espiral doble d’uns 5 metres de llarg i 2,5 d’ample, arribant a una altura de 2,30m. Aqui en teniu una imatge:
També s’ha modificat l’interior del WC tot creant 3 espais acompanyats de textos de l’Eva Berenguer: la banyera, el mirall i la tassa del WC.
Aquí un parell d’imatges on es pot apreciar el procés de creació amb en Marc i l’Eva:
En una segona etapa s’ha modificat l’escultura del paper per transformar-la en un fluix molt més dinàmic i molt menys higiènic, destrossant el mite de la higene perfecte i assèptica per xocar amb la realitat molt més rica i quotidiana tot i que potser a vegades més desagradable.
Una peça de Eva Berenguer i Quelic Berga (en procés de desenvolupament)
Exposició a TransArt, biennal de Joves Artistes de Girona, el pròxim 8 de Setembre de 2007
Proposem una reflexió sobre un dels espais mes importants per l’humanitat; el vàter. Un espai on flueixen moltes emocions, pudor en estat pur, higiene i brutícia… Un espai que junt amb el sexe, la gastronomia i el descans, completen el cercle vital de tothom.
Hem ocupat el vàter del centre cultural la Mercè per tal d’aprofitar un espai d’ús comú i plantejar-ne una visió diferent.
En cada espai (vàter, pica, banyera, porta d’entrada) hem creat propostes per tal de reflexionar entorn el complex món de l’espai intim.
La primera proposta és un túnel de 3 metres de llarg per accedir al lavabo. Es descontextualitza així la funció explicita del lavabo per a iniciar una experiència més estètica. Es tracta d’un túnel higiènic, un espai desinfectat i composat no de rajoles sinó de rotlles de suau paper de báter que ens acompanyen a l’interior de les nostres pròpies emocions. A l’espai de la pica ens enfrontem a diari davant del mirall… Hem sumat al mirall un dispositiu sensible als moviments de l’espectador que detecten la presencia d’aquest i sumen a l’imatge d’un mateix, icones i textures, dibuixos i animacions que poden tenir a veure amb la visió distorsionada que tenim de nosaltres mateixos.
Una simul·lació del mirall interactiu i el seu esquema de funcionament. Utilitzem un mirall d’una sola cara (vidre per l’altre) que ens permet ocultar una pantalla TFT i una webcam. Un ordinador s’encarrega de detectar el perfil i moviment de l’espectador i envia imatges acord amb el que es veu a la webcam. L’imatge resultant és el nostre pròpi reflexe sobreposat a les imatges generades per ordinador.
Amb la col·laboració de Marc Padrosa, Pep Arumi, Lavina Vila, Arianda Alsina
Obra composada per una tele antiga, una càmera oculta, un moble “de la iaia” i un micròfon de peu situat davant del televisor.
L’espectador es troba davant d’una suposada emissió en directe on en la meitat esquerra de la imatge apareix la seva pròpia imatge en directe i a l’altre meitat ens trobem amb un dels polítics de l’actualitat. El polític en lloc de fer el seu discurs, està en estat d’espera, escoltant al possible espectador. Un cairon televisiu ens va recordant que estem en directe i en connexió satèl·lit. Si l’espectador, temptat per l’ideal situació de democràcia directe, intenta fer alguna declaració la imatge queda coberta de milers d’anuncis que bloquegen el possible diàleg. Pocs segons després tornem a l’aparent debat amb les principals autoritats que serà permanentment censurat.
Aquesta peça reflexiona sobre l’aparent llibertat que es considera pròpia de la tan elogiada societat progressista i democràtica, tot fent un modest homenatge a George Orwell.
En aquesta instal·lació us invitem a navegar mitjançant la veu; a cridar, a cantar, a criticar, a celebrar, a xiuxiuejar… Es tracta de fer soroll per modificar les imatges; multiplicitat de rostres de la vila Salt que es sobreposen, es morfejen l’un amb l’altre, es comparen… molts d’ells amb arrels molt diverses originals d’arreu del món.
Salt és una de les viles de Catalunya amb un augment de la població immigrant més espectacular especialment exceptuada en els últims 5 anys. L’objectiu d’aquesta interactivitat és mitjançant la potencia de les mirades i la senzillesa i profunditat dels rostres humans que conformen el paisatge cultural de Salt provocar una reflexió sobre la riquesa i diversitat que ens presenten els nous temps, alhora que invita a l’usuari a utilitzar el crit, la veu i el discurs per a modificar les imatges.
L’espectador recorre l’exposició “Viatge a una guerra: Gorge Orwell a Catalunya i el front d’Aragó”, i a mida que s’apropa al final d’aquest recorregut entreveu un mur de televisors (videowall de 16 pantalles) que dificulten la sortida natural d’aquest.
La imatge emesa en aquest mur tecnològic és un espai amb una fotografia gegant del rostre de George Orwell juntament amb una cita del seu llibre 1984: “Qui controla el passat controla el futur, qui controla el present controla el passat”
Ocasionalment l’espectador veu creuar gent per l’espai citat. Quan l’espectador decideix seguir per abandonar l’exposició s’adona de que entra en l’espai de la fotografia gegant i si es gira veu darrera el mur de televisors que li donen l’espatlla, una càmera de videovigilància que està emetent en directe la seva figura als espectadors que encara no han sortit de la sala.
Inauguració a la Casa de Cultura de Girona, tardor 2003
Després de 2 mesos de treball conjunt entre Andres Corchero, Maria Muñoz i Pep Ramis entre altres espectaculars ballarins, estrenem al festival del Grec 2003 la peça “An el silenci” dirigida per el mateix Pep Ramis i produïda per MalPelo.
Treballar en una escenografia realitzada per Adrià Miserachs amb el mestre il·luminador Ramón Reyes, el suport tècnic d’en Augusto Viladomat (Guti si em permeteu) ha estat un gran honor. És un projecte on he tingut el luxe de poder participar amb la creació de l’atmosfera audiovisual i fent la posproducció videogràfica dels fragments seleccionats en el procés de creació…
Es dificil expressar amb paraules la joia que suposa per a mi poder estar entre tots aquests professionals.
Podeu apreciar el resultat de la posproducció en la seva posada en escena en les imatges.
El banc de vídeos es de la mà de Maria Muñoz i Pep Ramiz, l’arxiu OVNI amb assessorament de Toni Serra i Núria Font, i la acurada il·luminació de Reyes per als fragments de vídeo en temps real.
