Avui comença l’exposició “Senyals i interferències” a la Biblioteca pública de Salt.

Es tracta d’ una mostra que neix amb la voluntat d’infiltrar-se en la nostra vida quotidiana. L’arte que surt dels museus i les galeriess per a ocupar nous espais, l’art com a infiltració.

Babel Quàntic ha sigut seleccionada per a formar part d’aquesta exposició que es podrà veure des del dijous 17 fins el 31 de març.

Organitzada per la Fundació Artium Artis, “Senyals i inetrferències” presenta obres d’artistes que utilitzenn les noves tecnologiess com Teresa Corominas o Inès Serra. També podreu veure la presentació de la web dels artistes uruguaians Alonso + Cracium (seleccionats per a representar a Uruguai a la Biennal d’arquitectura de Venècia).

Properamnet l’exposició viatjará a Canelones (Uruguai).

Una obra que fa una crida a la reutilització en temps de hiperreciclatge massiu (i excessiu).

“Jo abans era una ampolla d’aigua, segueixo sent una ampolla d’aigua i seré una ampolla d’aigua.”

“No passaran crida l’ascensor plou dins meu busca el tesoro yo antes era agua con la forma de una botella ascensor he compartit moments íntims amb tothom anem massa ràpid reutilitzar ja no està de moda.”

BOMBES KODAMA

Instal.lació, performance

2010

Produïda pel Festival Ingràvid 2010.

Una intervenció en l’espai públic hibrid entre manifestació activista, performance artística i reflexió ecològica.

Un homenatge a la cultura japonesa, un atac a la ciutat deshumanitzada i una mostra d’adoració cap a la naturalesa.

Els Kodames són divinitats japoneses de forma indefinida i pràcticament  transparents que viuen en els espais naturals sans. Aquesta peça s’inspira en la representació que es fa dels Kodames en la mítica pel·lícula “La princesa Mononoke” (1997) de Hayao Miyazaki.

L’artista fabrica unes boles de textura adherent i gelatinosa amb llavors i terra adobada a l’interior (una espècie de ravioli de la mida d’un puny) per a ser llençades a mode de bomba contra edificis de la ciutat. La humitat de l’interior i l’exposició al sol faran que l’objecte adherit, en poc més de 3 dies comenci a germinar. Aquestes petites bombes llefiscoses es faran servir per realitzar atacs simbòlics als espais desnaturalitzats, tot esperant que floreixin i comencin a transformar l’entorn a poc a poc.

L’obra consta d’una instal.lació amb tres pantalles on es projecten simultàniment: la recepta pas a pas per a realitzar les bombes Kodama de manera casolana, imatges de com intervenir en els espais grisos en un acte rebel contra la creixent deshumanització del espais urbans. La tercera pantalla mostra fragments de la pel.lícula on es poden veure les petites divinitats en les quals s’inspiren les bombes.

Al Festival Ingràvid es van repartir les bombes i es va convidar els espectadors a llançar-les contra aquells espais de la ciutat que creien que necessitaven naturalitzar-se.

Kodama Bombs will explode in the Ingràvid Festival in Figueras.

An intervention in public space, in between an art performance, environmental activism and poetic reflection.

The Japanese Kodamas have an undefined shape and are almost transparent living deities that only like to live in healthy natural areas. This piece is inspired by the representation of Kodama on the legendary film “Princess mononokoe”(1997) Hayao Miyazaki.

The artist will manufacture/cook sticky balls with gelatinous texture containing a mixture of soil and seeds inside (a sort of ravioli the size of a fist) to be throuwn as if they would be bombs against the ugly buildings and sites of the city. The humidity of the interior and sun exposure will cause germination within less than 3 days. These little innocent sticky bombs will be used to carry out attacks agains the denatured spaces, waiting to flourish and begin to transform the sites slowly.

During the festival the artist will reveal the recipe step by step on how to create Kodama Bombs at home.

This performance is a critic agains the increasing dehumanization of urban spaces.