Les Bombes Kodama ompliran la ciutat de Figueres pel Festival Ingràvid.

Una intervenció en l’espai públic, híbrid entre performance artística, activisme i reflexió ecologista.

Els Kodames són divinitats japoneses de forma indefinida i pràcticament  transparents que viuen en els espais naturals sans. Aquesta peça s’inspira en la representació que es fa dels Kodames en la mítica pel·lícula “la princesa mononokoe” (1997) de Hayao Miyazaki.

L’artista fabricarà/cuinarà unes boles de textura adherent i gelatinosa amb llavors i terra adobada a l’interior (una espècie de ravioli de la mida d’un puny) per a ser llençades a mode de bomba contra edificis de la ciutat. La humitat de l’interior i l’exposició al sol faran que l’objecte adherit, en poc més de 3 dies comenci a germinar. Aquestes petites bombes llefiscoses es faran servir per realitzar atacs simbòlics als espais desnaturalitzats, tot esperant que floreixin i comencin a transformar l’entorn a poc a poc.

Al llarg del festival es revelarà la recepta pas a pas de com crear les bombes Kodama de forma casolana. També es presentaran imatges il·lustrant els atacs als espais grisos en un acte rebel contra la creixent deshumanització del espais urbans.

MICROMÓN

instal.lació en moviment

2010

Obra realitzada amb objectes reutilitzats, planteja un micro cosmos que reflecteix mecanismes i ecosistemes similars als de les nostres vides quotidianes. Un munt d’objectes, detalls, joguines, anècdotes i aparells creen un espai vertical amb 3 clars nivells.  El terra, la taula i el cel.

L’obra parla de la repetició d’estructures en múltiples escales, com en els fractals, intenta crear l’il·lusió del món quotidia en una escala molt més petita. L’espectador de cop pot observar aquest pessebre diari des d’un punt de vista llunyà, casi com a observador omnipotent. Aquesta distància permet a l’artista i a l’espectador generar tota una sèrie de reflexions i relacions que serveixen per criticar o parlar de les debilitats humanes.

Micro guerres, mini corporates, una trobada de caganers, una ciutat en miniatu

ra ben contaminada o uns mitjans de comunicació que no s’están de repetir tonteries serveixen per adonar-nos que tot i que la religió sembla que està perdent adeptes, no sembla que passi el mateix amb els set pecats capitals.

Aquesta peça ha sigut creada per a ser exhibida a l’exposició “Pecats” inaugurada el 8 d’abril del 2010 a la Sala Arimany de Canovelles.

POESIS EST LUX MUNDI

instal.lació

2010

Poesia visual en moviment. Obra concebuda pel Festival Independent Pepe Sales 2010 dedicada al poeta Pedro Casariego Córdoba.

Basant-se en la figura del “hombre delgado que no flaqueará jamás”, aquesta peça s’inspira en l’obra del poeta per crear una instal.lació en moviment que projecta un món de llum i poesia fet a partir de materials reciclats.

Projeccions que il.luminen i transformen l’espai, giren gràcies a un tocadiscos modificat  on, si l’espectador s’acosta, descobrirà un petit món que reivindica el paper de la poesia per crear una realitat més bella.

Peça per al Festival Pepe Sales from Quelic Quelic on Vimeo.

La tercera edició d’aquest festival està dedicada a Pedro Casariego Córdoba i arrenca el dia 23 de gener. Fins el dia 26 es podran veure les creacions d’un gran nombre d’artistes procedents de diferents àmbits culturals i geogràfics. El festival de participació ciutadana està “dedicat a donar a conèixer fets culturals lliures dels condicionaments estipulats per la indústria i la societat.”

Inspirats en l’obra del “poeta raro” trobareu obres d’artistes i participants activistes de diferents disciplines. Des de mags a músics, performers, poetes, acròbates…que ompliran diferents espais de la ciutat.

Col·laborem amb el projecte amb una ambientació lumínica a mode de poesia visual al Centre Cultural la Mercè. Un petit homenatge a aquest “hombre delgado que no flaqueará jamás“.

sólo existe el artista interior, sólo se puede ser artista secreto, la comunión todo lo mancha. ¡Estábamos canonizando a los más débiles, nombrábamos doctores a los incapaces…!

¡El artista debe crear dentro de sí mismo!

Si un Médico tomara la temperatura a los que creen ser hombres, diría que todos ellos albergan vana y terrible fiebre de homenajes y adulaciones.

Inventemos un termómetro de audacia; convirtámonos en hombres, aunque sea para desaparecer: os propongo entonar conmigo, sin mí y en silencio, el primer y último canto, el canto de la digna y mortal soberbia.

Per a veure el programa complet podeu clickar aquí.