SEDIMENTANT PATRONS

Instal.lació interactiva

2010

Sedimentant patrons parteix del work in progress “Patrons I: Glowing Gathering”.Es tracta d’un projecte inspirat en models d’organització humana.

Realça la bellesa de la consciència/inconsciència de la societat per sobre de l’individu. A partir d’una imatge aèria nocturna d’una ciutat, s’investiguen els patrons estètics: la terra a les fosques i milers de llums que en la llunyania suggereixen arrels de llum amb històries per explicar. Des del cel, l’ésser humà perd el seu protagonisme i esdevé xarxa social, orgànica i natural.

Una reflexió sobre l’ego de l’individu i l’organització humana, tant a nivell estructural com social.

Sedimentant patrons és una instal·lació interactiva que detecta la llum i comença a crear imatges quan l’espectador encén una espelma, la seva llum, i decideix on col·locar-la.

Un projector zenital transforma l’espelma de l’espectador en patrons estètics similars a arrels o a imatges aèries d’una ciutat que neixen progressivament de les seves coordenades.

Tot i que aparentment és a partir de l’individu que es va conformant el món, l’home com a llavor de la qual parteix tot, vist a una escala espai-temps magnificada ens adonem que l’harmonia dels patrons generats supera la visió individualista .

És a petita escala que es planteja una reflexió de l’ésser, del jo, de la col.lectivitat i del lloc que ocupa dins el cosmos.

Sedimentant Patrons ha sigut guardonada amb el Premi Fundació Fita al VAD, Festival internacional de vídeo i arts digitals de l’any 2010.

El premi s’ha lliurat ex aequo amb l’obra There is No Place Like Home del col.lectiu amb el mateix nom.

BOMBES KODAMA

Instal.lació, performance

2010

Produïda pel Festival Ingràvid 2010.

Una intervenció en l’espai públic hibrid entre manifestació activista, performance artística i reflexió ecològica.

Un homenatge a la cultura japonesa, un atac a la ciutat deshumanitzada i una mostra d’adoració cap a la naturalesa.

Els Kodames són divinitats japoneses de forma indefinida i pràcticament  transparents que viuen en els espais naturals sans. Aquesta peça s’inspira en la representació que es fa dels Kodames en la mítica pel·lícula “La princesa Mononoke” (1997) de Hayao Miyazaki.

L’artista fabrica unes boles de textura adherent i gelatinosa amb llavors i terra adobada a l’interior (una espècie de ravioli de la mida d’un puny) per a ser llençades a mode de bomba contra edificis de la ciutat. La humitat de l’interior i l’exposició al sol faran que l’objecte adherit, en poc més de 3 dies comenci a germinar. Aquestes petites bombes llefiscoses es faran servir per realitzar atacs simbòlics als espais desnaturalitzats, tot esperant que floreixin i comencin a transformar l’entorn a poc a poc.

L’obra consta d’una instal.lació amb tres pantalles on es projecten simultàniment: la recepta pas a pas per a realitzar les bombes Kodama de manera casolana, imatges de com intervenir en els espais grisos en un acte rebel contra la creixent deshumanització del espais urbans. La tercera pantalla mostra fragments de la pel.lícula on es poden veure les petites divinitats en les quals s’inspiren les bombes.

Al Festival Ingràvid es van repartir les bombes i es va convidar els espectadors a llançar-les contra aquells espais de la ciutat que creien que necessitaven naturalitzar-se.

MICROMÓN

instal.lació en moviment

2010

Obra realitzada amb objectes reutilitzats, planteja un micro cosmos que reflecteix mecanismes i ecosistemes similars als de les nostres vides quotidianes. Un munt d’objectes, detalls, joguines, anècdotes i aparells creen un espai vertical amb 3 clars nivells.  El terra, la taula i el cel.

L’obra parla de la repetició d’estructures en múltiples escales, com en els fractals, intenta crear l’il·lusió del món quotidia en una escala molt més petita. L’espectador de cop pot observar aquest pessebre diari des d’un punt de vista llunyà, casi com a observador omnipotent. Aquesta distància permet a l’artista i a l’espectador generar tota una sèrie de reflexions i relacions que serveixen per criticar o parlar de les debilitats humanes.

Micro guerres, mini corporates, una trobada de caganers, una ciutat en miniatu

ra ben contaminada o uns mitjans de comunicació que no s’están de repetir tonteries serveixen per adonar-nos que tot i que la religió sembla que està perdent adeptes, no sembla que passi el mateix amb els set pecats capitals.

Aquesta peça ha sigut creada per a ser exhibida a l’exposició “Pecats” inaugurada el 8 d’abril del 2010 a la Sala Arimany de Canovelles.

POESIS EST LUX MUNDI

instal.lació

2010

Poesia visual en moviment. Obra concebuda pel Festival Independent Pepe Sales 2010 dedicada al poeta Pedro Casariego Córdoba.

Basant-se en la figura del “hombre delgado que no flaqueará jamás”, aquesta peça s’inspira en l’obra del poeta per crear una instal.lació en moviment que projecta un món de llum i poesia fet a partir de materials reciclats.

Projeccions que il.luminen i transformen l’espai, giren gràcies a un tocadiscos modificat  on, si l’espectador s’acosta, descobrirà un petit món que reivindica el paper de la poesia per crear una realitat més bella.